Pedagogia

bases del model pedagògicMODEL EDUCATIU

 

 

 

 

 

L’espai de criança Ruka té com a eix principal la idea d’infant capaç, actiu, amb curiositat i desitjos d’aprendre; i és en aquest sentit, que Ruka es configura com un context que ofereix als infants i nadons un conjunt d’experiències educatives que promouen el desenvolupament i l’aprenentatge des del joc i la espontanïetat.

S’organitza d’acord amb els principis d’educació inclusiva, activa, respectuosa i coeducadora.

 

bases del model pedagògic (2)

Ruka és un espai de col·laboració amb les famílies en la cura, acompanyament i educació dels infants en un marc de cooperació i participació. D’aquesta manera, les acompanyants estan implicades en un projecte comú, que integra el coneixement tècnic i l’experiència de les acompanyants, així com el saber de les famílies en relació amb els i les seves pròpies filles.

 

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES 

 

 

 

 

 

Hi ha diferents canals de relació que facilitaran el diàleg, la comunicació i col·laboració entre les famílies i acompanyants respecte al dia a dia i més enllà, amb l’acompanyament educatiu dels processos dels infants. Des del projecte es dóna principal importància als dos moments de contacte directe diari: és a dir, al arribar a Ruka pel matí així com l’estona de comiat a la tarda, un cop finalitzat el dia a l’espai de criança. Es parteix de prioritzar aquests moments com un temps que faciliti la comunicació i feed-back entre les acompanyants i les famílies. Uns altres canals són les reunions pedagògiques amb les famílies i de logística, de tots i totes les membres.

 

 

bases del model pedagògic (3)

 

 

 

 

 

Els espais de Ruka estan preparats amb una intencionalitat educativa, amb l’objectiu que els infants hi puguin desenvolupar les seves capacitats afectives, cognitives i de relació.

Per això cada espai té un caràcter propi, que fomenta uns jocs, moviments o accions diferents, i que per tant, fomenten un tipus o altre de vivència, pensament, llenguatge i/o relació.

La distribució i la organització dels espais estan pensats per generar un entorn físic segur i acollidor, que estimuli.

 

 

bases del model pedagògic (4)

20180918_171837

 

Una gran part dels objectius d’aquesta etapa es du a terme a través de les situacions de la vida quotidiana i la cura personal de l’infant: cures, higiene, menjar, descans, etcètera. En aquests moments, els infants fan activitats de descoberta i exploració, d’experimentació, de manipulació, construcció, moviment, recreació, representació, comunicació i convivència. Per això, sota la nostra mirada, són tots els moments i seqüències d’activitats. Els quals es donen en un context d’empatia, foment de l’autonomia, respecte i acompanyament emocional.

Les rutines transmeten seguretat als i les petites, permetent-los establir relacions personals i col·lectives, de una forma segura i confiada i en un ritme dinàmic però ordenat que coneixen.

 

CONTEXT SOCIALITZADOR

 

 

 

 

 

La idea és crear una xarxa de relacions personals en diàleg constant: relacions d’infants entre iguals, grans i petits/es, que es coneixen, s’interessen els uns pels altres i es respecten mútuament; entre les acompanyants i infants, famílies, etcètera.

Probablement, per als infants sigui la primera o de les primeres experiències de socialització fora del marc familiar. La convivència promou actituds de respecte i empatia així com de responsabilitat envers els i les altres.

 

LA CONVIVÈNCIA I DIVERSITAT COM A VALORS 

 

 

 

 

Cada nena o nen és atès de manera individualitzada, i se’n valora la història i el bagatge personal. La intervenció singularitzada permet oferir a cadascú els reptes i els ajuts que necessita per aprendre i desenvolupar-se de manera harmònica.

Per això és important per a nosaltres parar atenció especial a la diversitat dels infants, que els inclou a tots i cada un d’ells, i a la detecció precoç de les necessitats que hi puguin haver de desenvolupament generals o específiques, per tal de fer una intervenció coherent i significativa en les possibles dificultats de desenvolupament tan bon punt es coneixen.

···································································