Pedagogia

L’espai de criança Ruka té com a eix principal la idea d’infant capaç, actiu, amb curiositat i desitjos d’aprendre; i és en aquest sentit, que Ruka es configura com un context que ofereix als infants i nadons un conjunt d’experiències educatives que promouen el desenvolupament i l’aprenentatge des del joc i la espontanïetat.

S’organitza d’acord amb els principis d’educació inclusiva, activa, respectuosa i coeducadora.

Ruka és un espai de col·laboració amb les famílies en la cura, acompanyament i educació dels infants en un marc de cooperació i participació. D’aquesta manera, les acompanyants estan implicades en un projecte comú, que integra el coneixement tècnic i l’experiència de les acompanyants, amb el saber de les famílies en relació amb els i les seves pròpies filles.

Hi ha diferents canals de relació que facilitaran el diàleg, la comunicació i col·laboració entre les famílies i acompanyants respecte al dia a dia i més enllà, amb l’acompanyament educatiu dels processos dels infants. Des del projecte es dóna principal importància als dos moments de contacte directe diari: és a dir, al arribar a Ruka pel matí així com l’estona de comiat a la tarda, un cop finalitzat el dia a l’espai de criança. Es parteix de prioritzar aquests moments com un temps que faciliti la comunicació i feed-back entre les acompanyants i les famílies. Uns altres canals són les reunions pedagògiques amb les famílies i de logística, de tots i totes les membres.

Els espais de Ruka estan preparats amb una intencionalitat educativa, amb l’objectiu que els infants hi puguin desenvolupar les seves capacitats afectives, cognitives i de relació.

Per això cada espai té un caràcter propi, que fomenta uns jocs, moviments o accions diferents, i que per tant, fomenten un tipus o altre de vivència, pensament, llenguatge i/o relació.

La distribució i la organització dels espais estan pensats per generar un entorn físic segur i acollidor, que estimuli.

20180918_171837

Una gran part dels objectius d’aquesta etapa es du a terme a través de les situacions de la vida quotidiana i la cura personal de l’infant: cures, higiene, menjar, descans, etcètera. En aquests moments, els infants fan activitats de descoberta i exploració, d’experimentació, de manipulació, construcció, moviment, recreació, representació, comunicació i convivència. Per això, sota la nostra mirada, són tots els moments i seqüències d’activitats. Els quals es donen en un context d’empatia, foment de l’autonomia, respecte i acompanyament emocional.

Les rutines transmeten seguretat als i les petites, permetent-los establir relacions personals i col·lectives, de una forma segura i confiada i en un ritme dinàmic però ordenat que coneixen.

La idea és crear una xarxa de relacions personals en diàleg constant: relacions d’infants entre iguals, grans i petits/es, que es coneixen, s’interessen els uns pels altres i es respecten mútuament; entre les acompanyants i infants, famílies, etcètera.

Probablement, per als infants sigui la primera o de les primeres experiències de socialització fora del marc familiar. La convivència promou actituds de respecte i empatia així com de responsabilitat envers els i les altres.

Cada nena o nen és atès de manera individualitzada, i se’n valora la història i el bagatge personal. La intervenció singularitzada permet oferir a cadascú els reptes i els ajuts que necessita per aprendre i desenvolupar-se de manera harmònica.

Per això és important per a nosaltres parar atenció especial a la diversitat dels infants, que els inclou a tots i cada un d’ells, i a la detecció precoç de les necessitats que hi puguin haver de desenvolupament generals o específiques, per tal de fer una intervenció coherent i significativa en les possibles dificultats de desenvolupament tan bon punt es coneixen.

···································································